Antoni Gaudí / Històrica Imatge D'Un Geni

Gaudí En Moviment

Divendres, 23 De Juny Del 2017

Jordi Puntí
Escriptor

Aquesta setmana el programa 30 Minuts, de TV3, va donar a conèixer les úniques imatges conservades d’Antoni Gaudí en moviment. Són vuit segons de filmació casolana, celebrats com una gran troballa, en què es veu Gaudí el 1925, un any abans de morir, caminant amb altres persones en un casament, amb un aire alegre i un cos imponent. Fa uns mesos es va produir un enrenou similar quan l’Arxiu de la Cinemateca del Canadà va fer públiques les úniques imatges de Marcel Proust en moviment. En aquest cas, també, provenien d’un casament i durant quatre segons es veia el jove Marcel de 1904, àgil, amb un barret, amb levita, que baixava unes escales –el mateix autor que coneixem per una vintena de fotos, des que era un nen fins al seu llit de mort.

¿Per què ens fascinen aquestes rares imatges de genis en moviment? No ens faran canviar el que pensem de la seva obra, però hi ha una curiositat que va més enllà del fet històric, que traspassa els anys i els acosta a nosaltres, els fa més presents, més reals. És una pura il·lusió, és clar, però d’alguna manera els humanitza. És com si així els seus llibres poguessin ser més versemblants. Ens encanta veure Vladímir Nabokov pontificant i bevent te (era whisky) al programa Apostrophes, i ens agrada veure Josep Pla fent-se un cigarret mentre parla al programa A fondo. Com més lluny en el temps, més vagues poden ser les pistes per a aquesta identificació superficial i a la vegada tan atractiva per als lectors: es conserva la veu gravada de Walt Whitman, de Valle-Inclán, de Virginia Woolf, de Lev Tolstoi llegint en francès... Es conserven els retrats pictòrics i escultures de Cervantes, de Shakespeare, de Dante...

Potser és només un miratge, doncs, un testimoni que ens pot enganyar (no sabrem si aquell dia Proust tenia mal de queixal, o si Gaudí volia fugir de la multitud), però en aquesta època reescalfada de tantes imatges, de selfies i de gifs, de vídeos virals, l’entusiasme pels vuit segons de Gaudí en moviment, o de Proust baixant l’escala, és una ingenuïtat que també ens humanitza a nosaltres.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/jordi-punti-gaudi-video-proust-6123976

La Filmació Inèdita d'Antoni Gaudí