martes, 7 de febrero de 2012

Antoni Tàpies / L'últim Gran Mestre Català i Universal del Segle XX


Muere en Barcelona el artista Antoni Tàpies

El pintor catalán es considerado el mayor referente del informalismo del siglo XX

Lunes, 6 de febrero del 2012 - 22:39h

EL PERIÓDICO / Barcelona

El artista barcelonés Antoni Tàpies ha muerto esta tarde en Barcelona a la edad de 88 años, según ha comunicado la familia del pintor al Ayuntamiento de Barcelona. Tàpies hacía tiempo que se encontraba en un delicado estado de salud.

Uno de los principales exponentes a nivel mundial del informalismo, está considerado como uno de los más destacados artistas españoles del siglo XX. La obra del artista catalán goza de un centro de estudio y conservación en la Fundación Antoni Tàpies de Barcelona.

De formación autodidacta, Tàpies consiguió aquello que tanto ansían los artistas de cualquier disciplina, crear un estilo propio. Tapies lo consiguió dentro del arte de vanguardia del siglo XX, en el que se combinaba la tradición y la innovación dentro de un estilo abstracto y lleno de simbolismo. Tapies quiso destacar el marcado sentido espiritual a su obra, donde el soporte material ganaba relevancia para significar un profundo análisis de la condición humana.

Obras principales

De su obra principal destacan Gran pintura gris (1955), Ovalo blanco (1957), Puerta gris (1958), Cuadros grises sobre marrón (1959), Forma triangular sobre gris (1961), Gran equis (1962), Relieve ocre y rosa (1965), Incrustación y cifras (1974), Huella de silla (1980), Díptico de campaña (1991), Inspiración (1991), las xilografías Nocturno y Gesto (1995), Rinzen (1998) y el cartel del centenario del Fútbol Club Barcelona (1999). También ha realizado numerosas piezas de cerámicas, tapices y esculturas, un mosaico para la plaza de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), las esculturas públicas Homenaje a Picasso (1990) y Nube y silla (1990), ambas instaladas en Barcelona, y su polémico Calcetín (1992) de 18 metros de largo.

Premiado internacionalmente

La obra de Tàpies ha tenido una gran valoración a nivel tanto nacional como internacional, estando expuesta en los más prestigiosos museos del mundo. A lo largo de su carrera recibió numerosos premios y distinciones, entre los que cabe destacar el Premio de la Fundación Wolf de las Artes (1981), la Medalla de Oro de la Generalidad de Catalunya (1983), el Premio Príncipe de Asturias de las Artes (1990), la Medalla Picasso de la Unesco (1993) y el Premio Velázquez de Artes Plásticas (2003). Como reconocimiento a su trayectoria artística el rey Juan Carlos I le otorgó el 9 de abril del 2010 el título de marqués de Tàpies.

Permeable a los acontecimientos políticos

Antoni Tàpies nació en Barcelona en 1923, en una familia burguesa, culta y catalanista, involucrada desde mediados del siglo XIX en una tradición editorial y librera que despierta muy pronto en el artista un amor por los libros y la lectura. Esta predisposición se ve acentuada por la larga convalecencia de una enfermedad pulmonar, durante la cual inicia sus tanteos artísticos. Progresivamente Tàpies se dedica con mayor intensidad al dibujo y la pintura, y acaba dejando sus estudios de Derecho para dedicarse plenamente a su pasión. En la década de los cuarenta ya expone sus obras, que destacan en la panorámica artística del momento. La obra de Antoni Tàpies siempre fue permeable a los acontecimientos políticos y sociales del momento. A finales de los años sesenta y principios de los setenta, su compromiso político contra la dictadura se intensifica, y las obras de este periodo tienen un marcado carácter de denuncia y protesta.

Antifranquista y catalanista

Casado con Teresa Barba Fábregas, Tàpies es padre de tres hijos, Antoni, Clara y Miquel. Durante la guerra civil trabajó algún tiempo en la Generalitat de Catalunya, donde su padre ejercía la abogacía. Unido a la revista de vanguardia Dau el set, a partir de 1948, con Joan Brossa, Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats, Arnau Puig y Juan Eduardo Cirlot, obtuvo dos años más tarde una beca para estudiar en París donde hizo su primera exposición individual (1956). Insigne cultivador de nuevas técnicas de dibujo, litografía y colage sobre nuevos soportes plásticos, y de la escultura en cemento, bronce o cerámica, incluso en combinación con objetos de uso cotidiano, se opuso al régimen franquista, defendió la cultura catalana desde incipientes posiciones izquierdistas e interés por el surrealismo, la filosofía de Jean Paul Sartre y el realismo social, y participó en la asamblea clandestina, en el convento de los PP. Capuchinos de Sarrià, Barcelona, que impulsó en 1966 la fundación del primer sindicato democrático de estudiantes. Su obra está o ha estado presente en todos los grandes museos del mundo.

Paralelamente a la producción pictórica y objetual, Tàpies fue desarrollando desde 1947 una intensa actividad en el campo de la obra gráfica. También desarrolló una tarea de ensayista, algunas traducidas a distintos idiomas: La práctica del arte (1971), El arte contra la estética (1977), Memoria personal (1983), La realidad como arte. Por un arte moderno y progresista (1989), El arte y sus lugares (1999) y Valor del arte (2001).

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/muere-genio-del-informalismo-antoni-tapies-1393283



Antoni Tàpies Artworks

video




Mor Antoni Tàpies

L'artista català és un dels principals exponents de les avantguardes del segle XX
La seva obra es caracteritza pel seu component matèric i la recerca espiritual
Va ser un ciutadà compromès amb la democràcia i el catalanisme

06/02/12 20:42 - Barcelona - Redacció

El pintor Antoni Tàpies ha mort aquest dilluns a l'edat de 88 anys al seu domicili, segons han confirmat fonts de la família a l'Ajuntament de Barcelona.

El pintor, escultor i teòric de l'art, va néixer a Barcelona el 13 de desembre de 1923 i està considerat un dels millors artistes catalans d'avantguarda del segle XX i un dels principals exponents mundials de l'informalisme. La seva obra disposa d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

Nascut en una família burgesa, culta i catalanista, la seva llarga trajectòria va començar als anys quaranta del segle passat, quan va abandonar els seus estudis de dret per dedicar-se de ple a la pintura i el dibuix, una afició que havia adquirit als 18 anys durant una llarga convalescència per tuberculosi.

En plena postguerra va ser un dels fundadors del grup artístic Dau al Set, juntament amb el poeta visual Joan Brossa i els pintors Joan Ponç i Modest Cuixart, entre d'altres.

El 1950 va viatjar a París amb una beca de l'Institut Francès i allà va conèixer Picasso i va entrar en contacte amb les idees revolucionàries d'esquerres i la pintura abstracta.

Sensible als esdeveniments polítics i socials del moment, a finals dels seixanta i principis dels setanta va intensificar la seva oposició al franquisme. Va ser un dels empresonats per assistir a una assemblea clandestina al monestir de Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. També va mostrar el seu compromís amb el catalanisme a obres com L'esperit català (1971), Pintura romànica amb barretina (1971) o Sardana (1971).

Místic i matèric

Tàpies també va buscar una nova espiritualitat que va trobar a les filosofies orientals, sobretot al budisme Zen. Moltes de les seves obres, tot i el seu component matèric, s'han d'entendre precisament des d'una perspectiva mística. L'artista cercava que les seves obres tinguessin el poder de transformar l'interior de l'observador. Aquesta recerca espiritual coincidia amb el seu interès per la matèria, que es reflecteix en l'ús de materials aliens a la tradició acadèmica i a l'experimentació amb noves tècniques.

Les creus –com la de la capçalera d'aquest diari– i les X van ser també característiques en la seva obra, així com les T majúscules, pel seu cognom, i el 4, pels quatre elements i punts cardinals.

Als anys 90 va acceptar encàrrecs institucionals com Les quatre cròniques de la Sala Tarradellas de la Generalitat, la decoració mural dels pavellons de Catalunya per a l'Expo de Sevilla, o una capella laica per a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).




En canvi, el mitjó de 18 metres que havia projectat per a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), es va veure envoltat per la polèmica i no es va arribar a concretar, tot i que a la seva fundació s'hi exposa una versió reduïda.

L'any 1990 va inaugurar la fundació que porta el seu nom al carrer Aragó de Barcelona, a l'antiga seu de l'Editorial Montaner i Simon, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. L'edifici, que està coronat per l'escultura Núvol i cadira (1990), mostra no només la seva obra sinó també la d'altres artistes contemporanis.

Una obra extensa

De la seva obra principal destaquen Gran pintura gris (1955), Oval blanc (1957), Porta gris (1958), Quadres grisos sobre marró (1959), Forma triangular sobre gris (1961), Gran ics (1962), Relleu ocre i rosa (1965), Incrustació i xifres (1974), Empremta de cadira (1980), Díptic de campanya (1991), Inspiració (1991), les xilografies Nocturn i Gest (1995), Rinzen (1998) i el cartell del centenari del Futbol Club Barcelona (1999).

També ha realitzat nombroses peces de ceràmiques, tapissos i escultures, un mosaic per a la plaça de Sant Boi de Llobregat, les escultures públiques Homenatge a Picasso (1990) i Núvol i cadira (1990), les dues instal·lades a Barcelona.

En paral·lel a la seva obra pictòrica i escultòrica, Tàpies va desenvolupar una extensa obra gràfica: llibres de bibliòfil i carpetes en col·laboració amb poetes i escriptors com Alberti, Bonnefoy, Du Bouchet, Brodsky, Brossa, Daive, Dupin, Foix, Frémon, Gimferrer, Guillén, Jabès, Mestres Quadreny, Mitscherlich, Paz, Saramago, Takiguchi, Ullán, o Valente i Zambrano.

Així mateix, la seva tasca d'assagista va donar lloc a una sèrie de publicacions, algunes traduïdes a diversos idiomes: La pràctica de l'art (1970), L'art contra l'estètica (1974), Memòria personal (1978), La realitat com a art (1982), Per un art modern i progressista (1985), Valor de l'art (1993) i L'art i els seus llocs (1999).

Entre els guardons que va recollir al llarg de la seva carrera artística destaquen el Premi de la Fundació Wolf de les Arts el 1981; la Medalla d'Or de la Generalitat el 1983; el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1990; la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona, el 1922; la Medalla Picasso de la Unesco el 1993; el Premi Nacional d'Arts Plàstiques de la Generalitat el 1995; el Velázquez d'Arts Plàstiques del ministeri de Cultura el 2003 i el Praemium Imperiale de l'Associació Artística del Japó. L'any 2010 va ser nomenat marquès de Tàpies per la seva contribució a les arts plàstiques.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/504192-mor-antoni-tapies.html



Antoni Tàpies Artworks

video